...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

Una ullada a la polis

Patir un càncer

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 

“Tinc càncer de mama. No acabe d’entendre res; què està passant? Cal posar-se les piles. Em trobe perfectament i estic malalta, no entenc res! Ara açò no em va bé!”

Aquests són els primers pensaments que recorde del començament d’aquesta història, en què, com a protagonista principal, vaig entrar de cop i volta a principi d’estiu. Aquestes són sempre eixes coses  que els passen  a d’altres; les que et conten d’una veïna,  d’una companya o d’una antiga amiga…i ara m’ha tocat. Sí, m’ha tocat!

Les primeres preguntes mèdiques sempre són les mateixes: Fuma? Antecedents familiars? No i no. Quin grau de responsabilitat  tenim en les nostres malalties? Faig esport, intente menjar bé i variat, no faig excessos en res,……què està passant? De cop penses en la quantitat de veïns del carrer que han patit un càncer  i exemples de casa sí, casa també, et sorprenen i et preguntes com i per què. Motius ambientals que no controles, manipulacions alimentàries que desconeixes, productes de neteja tòxics, estrés laboral incontrolable, patiments familiars que ens amoïnen potser ens afecten tant que canvien el nostre metabolisme. Recorde una companya, amb un consell poc exitós, recomanant-me que canviara els meus hàbits alimentaris i de vida; que fera esport, que em traguera el sucre de la dieta… Curiosament faig esport i no m’agrada el dolç. Contradiccions de la vida: càncers ambientals provocats de manera aleatòria sense motiu aparent.

Després de les causes de la malaltia, la gran preocupació és si pot haver algún altre tumor en un altre lloc. Proves i més proves. Analítiques i més analítiques. T’imagines? Qual rata de laboratori , passant de màquina a màquina, d’hospital en hospital, fins que queden fetes un munt de proves les quals, amb sobres tancats, no goses obrir per.por i per ignorància mèdica. L’oncòleg obre els sobres i diu: “la resta del cos està neta”. Següent prova superada.

Causes, operació, proves… Següent pas: tractament . La gran por: la químio. És cert, la gran por. El canvi d’imatge que provoca el tractament; la manifestació evident de la malaltia; els efectes secundaris; el llarg període de tractament que modifica els hàbits de vida quotidians… un cúmul de pensaments, i cap de bo, que atabalen el cervell inevitablement. Cal mantenir el record de les paraules que em va dir una dona afectada: “No escoltes ningú quan vages al metge, cada cas és cada cas”i és cert cada procés patològic té la seua solució que pot ser completament diferent a la d’un altre malalt que sembla paregut. Quan l’oncòleg va descartar la quimio no es va acabar el procés, havia escollit un altre camí més curt però no menys dolorós.

Alguna cosa bona del procés: sí; no una, dues. La primera: la importància de les revisions anuals  per a la prevenció i descobriment de càncers inicials que augmenten la superació amb èxit de la malaltia. La segona: el redescobriment de la família; l’ajuda i suport incondicional del company de camí que es converteix en una columna de recolzament  fonamental, d’altres familiars que supleixen les absències de manera desinteressada, i, com no, dels fills que comencen a entendre que la vida no és un camí de roses i veuen amb preocupació l’evolució del procés.

 Patir un càncer no és irremeiable, això  estic començant a entendre-ho ara. El desconcert inicial està donant pas, poc a poc , a una dona diferent i que s’agafa a la vida perquè encara hi ha gent que la necessita o, si més no,hi ha gent que la vol seguir tenint al costat.

Gràcies a tots els que m’estimeu i us heu preocupat per mi!

Gràcies a Miquel, el meu marit, sense el qual no hagués pogut resistir la pressió d’aquestes circumstàncies .

Crec que comence a tornar d’un llarg viatge.

Una abraçada! Fins aviat!

Comentaris  

#2 Manuel 26-09-2014 22:31
ànim!
#1 AgMark Twain 25-09-2014 16:58
Me ha impresionado tu escrito. Te mando un abrazo entrañable, que es lo que se me ocurre cuando se tiene la certeza de tu coraje. En momentos como los que tú pasas hay que echar fuera todo lo que uno es. Me conmueve tu agradecimiento a Miguel a quien, a buen seguro, llevas en tus ojos. Suerte, maja. Un besito, Agustín

Escriure un comentari

Es prohibeixen els insults i ofenses cap a les persones així com paraules malsonants i blasfèmies que desvirtúen el debat i falten el respecte a les persones.

Códi de seguretat
Actualitzar

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD