...espai virtual de reflexió crítica sobre la realitat d'Almassora, la Plana i el món en general. Noticies, històries, art, poesia, contes, cultura,natura, experiències, ...

AlmassoraTeVeu

Paisatge i patrimoni: reflexions

Almassora: un paisatge singular

Ràtio: 4 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactives
 

El Conveni Europeu del Paisatge, aprovat pel Consell d'Europa a Florència (Itàlia) el 20 d'octubre de 2000 definia el paisatge com una zona o àrea tal com la perceben els pobles locals o els visitants, els trets visuals i el caràcter de la qual són resultat de l'acció de factors naturals i/o culturals (és a dir, humans). Aquesta definició reflecteix la idea que els paisatges evolucionen al llarg del temps, a causa de rebre l'acció directa de les forces naturals i dels éssers humans.

També destaca que un paisatge constitueix un tot, els components naturals i culturals del qual es prenen conjuntament, mai per separat. Tanmateix, l'acord estipulava els principis d'acció de la política paisatgística amb l'objectiu d'aconseguir la qualitat del paisatge que implicaria la participació de la ciutadania en la definició de les característiques bàsiques i definitòries d'un paisatge.

En aquest sentit, la política del paisatge deuria regir-se per aquestos tres principis generals d'acció: protecció, gestió i planificació1. El primer consisteix en engegar mesures de preservació del caràcter i la qualitat presents d'un paisatge al qual s'atorga un valor elevat sobre la base de la seva configuració natural o cultural distintiva. Aquesta protecció ha de ser activa i implicar mesures de manteniment per tal de preservar els trets significatius d'un paisatge. La gestió fa referència a qualsevol mesura introduïda, d'acord amb el principi de desenvolupament sostenible, per dirigir els canvis causats per necessitats econòmiques, socials o mediambientals i hauran de tindre present l'organització del paisatge i els seus components de manera que es mantinga l'harmonia i l'equilibri sense limitar els requeriments econòmics i socials. Per tant, i aquest és el tercer principi, el paisatge s'ha de planificar, es a dir, s'ha d'engegar un procés formal d'estudi, disseny i construcció que controle els canvis (motivats per l'activitat econòmica) i aborde els conflictes amb una visió dinàmica i de futur i amb uns criteris sostenibles per a impedir la degradació d'una part d'aquest paisatge que acabe amb altres afectacions no desitjades.

Segons aquesta definició, alguna persona podria interpretar que es vol aconseguir una "congelació" del paisatge però res més lluny de la realitat perquè el que es pretèn, precisament, és el contrari: gestionar els segurs canvis futurs d'una manera que es reconega la gran diversitat i la qualitat dels paisatges que heretem i que tracte de preservar i, fins i tot millorar, aquesta diversitat i qualitat en lloc de deixar que degeneren.

Aleshores, cal que cada comunitat reflexione sobre la configuració i característiques del seu paisatge.

En aquest sentit, Almassora (conjuntament amb Borriana i Vila-real) ja va fer aquest exercici d'autogestió i va estar capaç de protegir la singularitat, almenys, d'un paratge d'alt valor ecològic i i paisatgístic situat en el seu territori: el Paisatge Protegit a la Desembocadura del riu Millars. Veritablement, el procés no va estar ni fàcil ni ràpid però al final, gràcies a l'empenta i la iniciativa d'una part de la societat civil (el moviment ecologista i el seu entorn conservacionista, tot i que no es cita en l'exposició de motius del DECRET 79/2005, de 15 d’abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars) els governants es van impregnar de la necessitat de prestigiar una zona humida molt característica de la costa valenciana i es van decidir a actuar engegant els mecanismes jurídics necessaris. La voluntat, el convenciment i la fermesa política són claus en aquestos processos, i més si la societat en general desprecia la zona en qüestió o la utilitza com un abocador (qui no ha escoltat la frase contundent: "això, ho tirarem al riu"?).

No obstant, l'actuació sobre el Millars és puntual perquè es limita a una zona ben delimitada (i està per veure si les mesures de seguiment es perllonguen en el temps; de moment, sembla que sí). En realitat, Almassora presenta altres unitats del paisatge que necessitarien d'una especial atenció i de mesures urgents, abans que no es degraden irreversiblement. I no parlem de zones rústiques únicament sinó també del casc urbà: l'horta de tarongers i el seu hàbitat; totes les ermites del terme i els seus llogarets; el secà; la Vila i el seu entorn; antics magatzems de taronges que pertanyien a l'entorn de l'estació de la Panderola al carrer sant Ferran; el Millonari i la zona de les revalladores; el carrer sant Jaume i l'entorn de la sèquia Major; el pla del Calvari; etc.

Amb tot, l'últim document públic que plantejava estratègies d'actuació territorial a Almassora va ser el Pla General d'Ordenació Urbana del 1998 que, per motius obvis, encara no incorporava l'esperit del Conveni de Florència. Per contra, tenia un objectiu sesgat, clarament marcat pels aprofitaments urbanístics en admetre, fins i tot, que "ordena pormenorizadamente los terrenos clasificados como urbanizables, inmediatos al urbano, y los precisos para que queden atendidas las demandas previsibles del mercado inmobiliario a corto y medio plazo".

Per tant, ja immersos en el segle XXI, Almassora faria bé en començar a dissenyar un pla integral de paisatge, amb la intenció de substituir l'actual PGOU (actualitzant-lo i modernitzant-lo) que identificara les singularitats del nostre paisatge i definira una estratègia a llarg termini de protecció i millora, conservació i innovació i prevenció de la degradació, segons el model de lAvantprojecte de Llei de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge. Amb això, es podrien evitar improvisacions contrasentit que desvirtuen la singularitat del nostre paisatge i el malmeten precisament perquè les noves legislacions reconeixen un nou recurs de la planificació: la participació de la ciutadania com a inexcusable i determinant en les decissions territorials. És més, es considera que la participació ciutadana esdevé un mecanisme sense el qual qualsevol planificació queda incompleta i, per tant, inhabilitada.

No obstant, aquesta  participació de la ciutadania no es refereix només en la consulta i a l'opinió puntual sinó en la implicació directa i decisiva de la societat civil en la definició del model territorial que volem. Pensem, per exemple, en el resultat paisatgístic si la societat civil haguès pogut participar en la decissió de construir o no el nou edifici de l'Ajuntament i en l'elecció del projecte guanyador.

Temps tindrem d'analitzar-ho tot i més...

 

__________________

1 http://www1.ub.es/paisatgecultural/legislacio/conveni%20europeu%20paisatge.pdf

El paisatge d'Almassora

Escriure un comentari

Es prohibeixen els insults i ofenses cap a les persones així com paraules malsonants i blasfèmies que desvirtúen el debat i falten el respecte a les persones.

Códi de seguretat
Actualitzar

Vist (des de 04-03-15)

© 2009-2014 by GPIUTMD